Això és un formulari
Enviar
dissabte, 4 de juny del 2016
divendres, 27 de maig del 2016
Entrada amb PDF
Una polsera que t'electrocuta si gastes massa diners
Amb la popularització de les compres en línia està passant quelcom molt similar amb el que a molts ens passa amb les targetes de crèdit, que sovint perdem la noció del que estem gastant. Entrar a Amazon, triar un parell de productes i comprar-los amb un sol clic, sense necessitat d'introduir dades bancàries creen una estranya i falsa sensació de gratuïtat.
Per aquest motiu, l'empresa britànicaIntelligent Environments, que proporciona solucions tecnològiques a la banca, ha creat la primera plataforma bancària de la Internet de les Coses. Aquesta tecnologia permet enllaçar aplicacions financeres amb objectes físics, i la primera demostració l'han dut a terme creant una polsera que ens deixa anar una descàrrega elèctrica si gastem massa.
De fet la polsera en si no és un dispositiu nou.Es tracta de Pavlok, un aparell que enrampa quan fem alguna cosa que no toca (com ara no anar al gimnàs, agafar l'ascensor...). El seu funcionament integrat a la plataforma financera és força senzill: d'entrada, l'usuari ha de programar un import de saldo mínim al seu compte. En cas que els diners disponibles al compte corrent baixin per sota d'aquest llindar, la plataforma es comunica amb tots els elements enllaçats per tal d'executar una acció. En el cas de la polsera seria deixar anar un petit electro-xoc, però el sistema també permet, per exemple, abaixar la calefacció fent servir el termòstat Nest.
Així doncs, cada cop que l'usuari faci un pagament amb targeta, Pavlok li recordarà amb una descàrrega suau que està gastant massa.
El fet de la polsera en si és un exemple divertit, però el concepte d'enllaçar informació financera amb aparells electrònics és realment interessant en el camp de l'estalvi. El cas del termòstat n'és un clar exemple, perquè el sistema podria encarregar-se de reduir un parell de graus la temperatura –que pot suposar una reducció de la factura de la calefacció molt important al cap de l'any–, si detecta que l'usuari va just de diners o fins i tot apagar o abaixar la intensitat d'alguns llums de la casa de manera automàtica.
De moment tota la plataforma –batejada amb el nom d'Interact IO–està en fase de proves, tot i que els seus creadors asseguren que ben aviat en podrem veure aplicacions pràctiques implementades pels nostres bancs.
Per aquest motiu, l'empresa britànicaIntelligent Environments, que proporciona solucions tecnològiques a la banca, ha creat la primera plataforma bancària de la Internet de les Coses. Aquesta tecnologia permet enllaçar aplicacions financeres amb objectes físics, i la primera demostració l'han dut a terme creant una polsera que ens deixa anar una descàrrega elèctrica si gastem massa.
De fet la polsera en si no és un dispositiu nou.Es tracta de Pavlok, un aparell que enrampa quan fem alguna cosa que no toca (com ara no anar al gimnàs, agafar l'ascensor...). El seu funcionament integrat a la plataforma financera és força senzill: d'entrada, l'usuari ha de programar un import de saldo mínim al seu compte. En cas que els diners disponibles al compte corrent baixin per sota d'aquest llindar, la plataforma es comunica amb tots els elements enllaçats per tal d'executar una acció. En el cas de la polsera seria deixar anar un petit electro-xoc, però el sistema també permet, per exemple, abaixar la calefacció fent servir el termòstat Nest.
Així doncs, cada cop que l'usuari faci un pagament amb targeta, Pavlok li recordarà amb una descàrrega suau que està gastant massa.
El fet de la polsera en si és un exemple divertit, però el concepte d'enllaçar informació financera amb aparells electrònics és realment interessant en el camp de l'estalvi. El cas del termòstat n'és un clar exemple, perquè el sistema podria encarregar-se de reduir un parell de graus la temperatura –que pot suposar una reducció de la factura de la calefacció molt important al cap de l'any–, si detecta que l'usuari va just de diners o fins i tot apagar o abaixar la intensitat d'alguns llums de la casa de manera automàtica.
De moment tota la plataforma –batejada amb el nom d'Interact IO–està en fase de proves, tot i que els seus creadors asseguren que ben aviat en podrem veure aplicacions pràctiques implementades pels nostres bancs.
divendres, 20 de maig del 2016
La rebel·lió d'Spotify
Ara mateix, tot i que Spotify ja forma part del nostre dia a dia, la gran majoria de nosaltres ha oblidat que en el seu moment l'empresa va recollir el testimoni iniciat per iTunes en la revolució del consum de continguts via Internet, posant un ingent catàleg musical a l'abast de qualsevol usuari amb connexió a la xarxa, de manera gratuïta.
Aquesta mateixa setmana, els seus fundadors han escrit una carta oberta al Govern suec –que podeu llegir aquí, sempre i quan entengueu l'idioma– en la qual amenacen de deixar el país si no es produeixen canvis profunds al país nòrdic.
Segons Daniel Ek, CEO de la companyia, i Martin Lorentzon, director general, les actuals polítiques socials, econòmiques i educatives estandificultant molt l'operativa de l'empresa i la resta de start-ups que coexisteixen al país.
En matèria econòmica, l'estat suec carrega uns impostos exorbitants sobre les stock options dels empleats. Pel que fa a l'habitatge, els directius de la companyia es queixen de la dificultat i els costos de trobar apartaments a Estocolm; i en matèria educativa, el sistema universitari del país no produeix prou programadors de qualitat per satisfer la demanda.
De fet, recentment el Fons Monetari Internacional ha publicat un estudi que demostra que a les principals ciutats sueques no s'hi construeix prou habitatge per satisfer l'increment de la població.
La carta oberta dels fundadors del popular servei de música enstreaming ha aixecat polseguera, materialitzada en una concentració de més de 400 emprenedors davant del Riksdag, l'edifici del Parlament de Suècia. Tot i això, també s'han produït declaracions contràries a la carta d'Ek i Lorentzon, que citen ciutats com Nova York, Londres o Singapur com a alternatives a Estocolm.
Mans Ulvestam, fundador d'Acast –companyia d'analítica i publicitat amb seus a Nova York, Londres i Estocolm–, explica que el cost de viure a la ciutat nord-americana o a la capital anglesa és molt més alt que fer-ho a la ciutat sueca.
Per fer-se una idea de la força que pot tenir aquesta amenaça sobre el govern suec, cal recordar que Spotify és una companyia participada per les principals majors de la indústria musical, com ara Sony BMG, Universal Music, Warner Music o EMI, a més d'empreses com Goldman Sachs, DST o Accel Partners.
Aquesta mateixa setmana, els seus fundadors han escrit una carta oberta al Govern suec –que podeu llegir aquí, sempre i quan entengueu l'idioma– en la qual amenacen de deixar el país si no es produeixen canvis profunds al país nòrdic.
Segons Daniel Ek, CEO de la companyia, i Martin Lorentzon, director general, les actuals polítiques socials, econòmiques i educatives estandificultant molt l'operativa de l'empresa i la resta de start-ups que coexisteixen al país.
En matèria econòmica, l'estat suec carrega uns impostos exorbitants sobre les stock options dels empleats. Pel que fa a l'habitatge, els directius de la companyia es queixen de la dificultat i els costos de trobar apartaments a Estocolm; i en matèria educativa, el sistema universitari del país no produeix prou programadors de qualitat per satisfer la demanda.
De fet, recentment el Fons Monetari Internacional ha publicat un estudi que demostra que a les principals ciutats sueques no s'hi construeix prou habitatge per satisfer l'increment de la població.
La carta oberta dels fundadors del popular servei de música enstreaming ha aixecat polseguera, materialitzada en una concentració de més de 400 emprenedors davant del Riksdag, l'edifici del Parlament de Suècia. Tot i això, també s'han produït declaracions contràries a la carta d'Ek i Lorentzon, que citen ciutats com Nova York, Londres o Singapur com a alternatives a Estocolm.
Mans Ulvestam, fundador d'Acast –companyia d'analítica i publicitat amb seus a Nova York, Londres i Estocolm–, explica que el cost de viure a la ciutat nord-americana o a la capital anglesa és molt més alt que fer-ho a la ciutat sueca.
Per fer-se una idea de la força que pot tenir aquesta amenaça sobre el govern suec, cal recordar que Spotify és una companyia participada per les principals majors de la indústria musical, com ara Sony BMG, Universal Music, Warner Music o EMI, a més d'empreses com Goldman Sachs, DST o Accel Partners.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)